Buscar este blog

sábado, 10 de octubre de 2015

Raimon i l'Associació de Víctimes del Metro, Altes Distincions de la Generalitat

LA VEU (Diari Digital del País Valencià
Dijous, 8 d'octubre de 2015
El Govern valencià remarca sobre el cantant "el seu talent per cantar amb la veu del poble" amb el convenciment que 'qui perd els orígens perd la identitat'

Així ho ha anunciat la vicepresidenta, Mònica Oltra en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell. El Consell atorga l'Alta Distinció a Raimon "en reconeixement al seu talent per cantar amb la veu del poble, amb el convenciment de que 'qui perd els orígens perd la identitat'". Així mateix, reconeix l'AVM3J "després de 9 anys sense respostes" i perquè "no han deixat de fer valdre la seva veu i presència perquè les víctimes recuperaren el respecte de les institucions".

ACN  València

L'Alta Distinció serà atorgada aquest divendres en el marc dels actes institucionals de la diada del 9 d'octubre. En relació amb Raimon, es tracta del primer reconeixement institucional al cantant de Xàtiva (la Costera), que ha estat reconegut per les universitats valencianes i per associacions però mai ho havia estat per la Generalitat. La distinció coincideix en un any en què Raimon també serà nomenat 'fill predilecte' de Xàtiva, el pròxim novembre, i actuarà al Gran Teatre de la ciutat.

Sobre ell, la Generalitat Valenciana remarca que "va renovar la consciència col·lectiva del poble valencià" amb cançons com Al Vent o Diguem No, "ràpidament convertides en himnes generacionals" per a aquelles persones "que sentien que venien d'una lluita sorda i constant... d'un silenci antic i molt llarg".

Així mateix, sobre l'AVM3J el Consell reconeix "la seua enteresa en no resignar-s'hi al dolor del silenci, afegit al de la pèrdua". El Govern valencià vol retre homenatge a l'AVM3J "després de 9 anys sense respostes" i perquè "no han deixat de fer valdre la seua veu i presència perquè les víctimes recuperaren el respecte de les institucions".

Al costat d'ells, el govern valencià distingeix a títol pòstum l'escriptor Rafael Chirbes i el col·leccionista d'art i mecenes Jesús Martínez Guerricabeitia.

El Consell ha acordat concedir el Premi Ambaixador de la Comunitat Valenciana a José Ricardo Morales Malva, Brigadista Internacional "pel seu prestigi intel·lectual i per representar al costat d'altres exiliats espanyols el moviment cultural fora d'Espanya".

El director teatral José Maria Morera ha estat distingit amb l'Alta Distinció al Mèrit Cultural, mentre que la del Mèrit Científic ha estat per a Ángela Nieto, professora del CSIC i directora de la Unitat de Neurobiologia del Departament de l'Institut de Neurociències d'Alacant.

La Medalla d'Or al mèrit esportiu a títol pòstum a Bernat Martínez, que va morir en un accident al circuit de Laguna Seca el 19 de juliol de 2015. Així mateix, la medalla d'or al mèrit esportiu ha estat per a Bernardino Ruiz, pioner del ciclisme, que va començar a participar en carreres locals als setze anys i va córrer com professional des de 1945 fins a 1958.

La jugadora de bàsquet Anna Montañana Gimeno, l'atleta Concha i el jugador de pilota valenciana Julio Palao Lozano, també han estat distingits.

La Federació d'Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana ha rebut la placa de la Generalitat al Mèrit Esportiu al costat del Burjassot C.F, club centenari de futbol fundat el 1913.

Declaració BIC de la Processó Cívica

El Ple del Consell ha iniciat aquest dijous l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) Immaterial de la Processó Cívica del 9 d'Octubre a València, que commemora l'entrada a la ciutat el 1238, per part de les tropes del rei Jaume I.

La Processó Cívica se celebra a partir de les 12 hores del migdia. Després del solemne descens, la Reial Senyera de València, que durant tot l'any es conserva al Museu de l'Arxiu Històric de València, és escortada per les entitats cíviques valencianes i les autoritats locals durant el recorregut dels principals carrers del centre de València fins arribar a la plaça d'Alfons el Magnànim, on es ret homenatge a la figura del rei Jaume I, fundador del Regne de València. Des d'allà torna a la plaça de l'Ajuntament, on la Reial Senyera és hissada perquè torne a ser custodiada en les dependències de l'Arxiu Històric Municipal.





Una recopilació dels millors moments del concert de Raimon celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona el 23 d'abril del 1993 amb motiu dels 30 anys de la cançó «Al vent».Van acompanyar Raimon en aquella celebració intèrprets d'arreu del món, tots amics del cantautor. Al llarg del concert es va poder escoltar Daniel Viglietti, Joan Manuel Serrat, Luís Cilia, Mikel Laboa, Coral Sant Jordi, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez, Pete Seeger, Pi de la Serra, Warabi-Za i la Lira Ampostina.
Publicado el 14 feb. 2015
Aprovació del dictamen de la Comissió d'Investigació de l'accident de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006. Ple de les Corts Valencianes de l'11 d'agost de 2006.
Clic aquí y clicclic en el enlace para ver el gran reportaje  Los Olvidados (Salvados) de Jordi Évole.
http://peliculasydocumentalesdeljuezroybean.blogspot.com.es/2013/05/jordi-evole-y-los-olvidados-del-metro.html


VALENCIA | Las revelaciones de EL MUNDO
Así se manipuló el accidente de metro
Rodrigo Terrasa | Vicente Useros |
Martes 30/04/2013

La emisión este domingo del programa de 'Salvados' dedicado al accidente de metro de Valencia, que dejó 43 muertos y 47 heridos en el año 2006, ha subrayado la polémica respecto a la gestión política posterior al siniestro y ha hecho de altavoz de las reclamaciones de las víctimas, que llevan seis años exigiendo la reapertura de la comisión de investigación.
Los familiares de los muertos y los heridos en el accidente nunca aceptaron el resultado de la investigación parlamentaria, tampoco los partidos de la oposición en la Comunidad Valenciana, y el tono de sus quejas se elevó tras las revelaciones de EL MUNDO hace ahora un año, hilo argumental del último 'Salvados'.
El domingo 19 de febrero de 2012, EL MUNDO demostraba que la empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) había contratado en 2006 los servicios de una consultora para aleccionar a los técnicos que debían comparecer en las Cortes Valencianas tras el accidente. El objetivo era que todos defendieran sin fisuras que lo ocurrido en la línea 1 de MetroValencia había sido "un accidente inevitable".
La consultora HM & Sanchis fue contratada por un valor no inferior a 621.000 euros y con cargo al presupuesto público, sin que mediara concurso público. Por estos contratos está ahora imputada Marisa Gracia, ex gerente de FGV y destituida por Alberto Fabra en noviembre del año pasado, más de seis años después del accidente.

'Pregunten lo que pregunten'

Tras la tragedia de Valencia, Marisa Gracia trabajó con sus directivos para pactar el mensaje oficial que debían dar los trabajadores de Ferrocarrils en las Cortes. El informe, de 23 páginas, era un perfecto manual para manipular los hechos. Incluía estrategias discursivas y gestuales para sentirse seguro ante las preguntas de los diputados. Todo se ensayó en el despacho de Gracia.


El título del documento era 'Reflexiones para la comparecencia en la comisión de investigación en las Cortes Valencianas' y el primer párrafo decía: "Su objetivo en esta comparecencia debe ser, le pregunten lo que le pregunten y se desarrolle como se desarrolle, transmitir a los miembros de la Comisión que lo ocurrido ha sido un accidente, cuya causa ha sido el exceso de velocidad y que este exceso no puede ser atribuido a ninguna deficiencia técnica, ni a ninguna dejación de responsabilidades, ni a ningún incumplimiento de acuerdos, pues la línea 1 es segura".
El documento preparado por la consultora recuerda a los empleados de FGV que para que sus contestaciones sean "comprensibles y creíbles" es necesario que "todos los miembros de Ferrocarrils digan exactamente lo mismo ante los mismos temas, sea cual sea la forma en que les realicen las preguntas".
Exigieron hablar con "seguridad" porque "cuanto más seguro está el que habla, más creíble es", y exigieron "no tratar de ser simpático", "no romper nunca el silencio" y "no entrar a discutir, ni a matizar lo que le pregunten".
Se recomendó a los trabajadores llevar las respuestas por escrito, se les prohibió emplear palabras como "tragedia", "deficiencia" o "baliza" y se les preparó para las preguntas que podía hacer cada partido. La información de EL MUNDO destapó que la empresa HM & Sanchis había 'cocinado' hasta 62 respuestas para posibles preguntas. "Si hay 43 víctimas, ¿no cree que falló algo?". La respuesta que debía darse era rotunda: "No".
El libro de averías y todas sus copias desaparecieron tras el accidente sin que todavía exista una explicación. FGV también preparó a sus empleados para responder sobre ello. "El libro de averías forma parte de la cabina del conductor y está precintada por la policía judicial, por lo tanto no sabemos nada sobre él".
Las tareas de aleccionamiento, que reconoció el ex jefe del departamento de seguridad de FGV en 'Salvados' este domingo, funcionaron. Todos los técnicos repitieron el mismo discurso y la comisión de investigación se cerró sin más responsables que el maquinista del tren, fallecido en el accidente. Los tribunales ratificaron después la misma conclusión. Los directivos de FGV celebraron el éxito de su plan con una mariscada pagada con fondos públicos.

Se ocultó un accidente previo

El 21 de octubre de 2012, de nuevo EL MUNDO desvelaba que la unidad del Metro de Valencia que había sufrido el accidente en 2006 ya había sufrido un accidente con las mismas características técnicas tres años antes. Ferrocarrils de la Generalitat siempre lo ocultó y la consultora que contrató se encargó de que estos hechos se obviaran en la comisión de investigación.
En la documentación a la que tuvo acceso este periódico se transcribía que a las 14.44 horas del 30 de junio de 2003 se produjo en la localidad valenciana de Alcàsser, en la misma línea 1, un descarrilamiento de la unidad muy similar a la de 2006 aunque sin consecuencias.
La gerente de FGV y toda la cúpula directiva ocultaron el accidente tanto en las Cortes como en la instrucción judicial pese a que el diputado socialista Andrés Perelló preguntó expresamente si la unidad había sufrido antes algún otro descarrilamiento.

La estrategia del silencio

Más allá de la comisión parlamentaria y la resolución judicial, la estrategia diseñada por el gobierno de Camps y denunciada por la asociación de víctimas del accidente en el documental 'O responsables' pasó por tratar de silenciar a los familiares ofreciendo puestos de trabajo e indemnizaciones y por ocultar sus posteriores reclamaciones en los medios públicos.
Un editor de informativos de Canal 9 ha admitido casi siete años después las directrices desde la Generalitat para minimizar el accidente en el que murieron 43 personas y otras 47 resultaron heridas. "Había una decisión desde la línea editorial de no interrumpir la programación", ha confesado el periodista Frederic Ferri. "La línea de las informaciones que salían en Canal 9 estaba en la línea de lo que decía Presidencia de la Generalitat".
El presidente era entonces Francisco Camps. En cinco años nunca recibió a la asociación de víctimas del accidente.



No hay comentarios:

Publicar un comentario